EL RENAIXEMENT
LA SEVA MÚSICA Segles XV i XVI
Música vocal profana.
Les cançons del Renaixement són a diverses veus. El text acostuma a ser en cada una de les llengües vernacles. Sovint s'utilitzen síl·labes sense significat com: fa, la, la, i també sons que imiten animals. Depenent del lloc tenen un nom i unes característiques diferents:
MADRIGAL
(Itàlia i Anglaterra)
VILLANCET (Espanya)
A quatre o cinc veus amb text poètic, sense acompanyament instrumental.
Des d'Itàlia el madrigal es va difondre a la resta d'Europa.
Al principi és de caràcter profà més endavant també religiós.
La seva estructura és de tornada amb estrofes.
Els trobem en els cançoners que s'han conservat com El cançoner de Palau. Aquest cançoner recull la música de la cort dels Reis Catòlics.
CHANSON (França)
La chanson francesa és molt descriptiva, utilitza sons onomatopeics.
ENSALADA (Catalunya)
Aquest tipus de cançó s'anomena així perquè barreja molts elements diferents, com per exemple: llengües, textures, caràcter...