ANÀLISI
Música i imatge:
Música diegètica: a l’escena apareix la font de so (ja siguin els músics o un aparell de reproducció musical). La música és prèvia a la gravació de l’escena. Els actors la senten.
Música incidental: A l'escena no apareix la font del so, és la veritable música d’ambientació. Els actors no la senten.
Música i argument:
Música integrada: el guió justifica la seva presència. La major part de la música diegética ho és.
Música no integrada o aliena: no té relació directa amb l’argument.
Música i missatge visual:
Música convergent o música “empàtica”: (aquella que produeix un efecte per el qual la música s’adereix de manera directa al sentiment suggerit per l’escena)
Música divergent: (és la que contrasta amb l’efecte suggerit per les imatges provocant una emoció oposada o contrària)
Música i ubicació:
Bloc genèric: entrada i sortida amb els titols de crèdit.
Bloc sequència: coincideix amb el desenvolupament d’una sequència.
Bloc de transició: s’utilitza per a unir dos sequències.
Música i volum:
Primer pla: per sobre dels diàlegs i els efectes sonors
Pla secundari: música de fons.
Música i origen:
Música original: expressament composta per la pel·lícula.
Música prestada: Música que ja estava composta abans i es fa servir per la pel·lícula com música clàssica, pop, jazz...