L'any 1914, el que abans havia estat purament anecdòtic va començar a agafar força, ja que van ser quatre les pel·lícules creades amb un fons musical específic. La més emblemàtica de les quatre fou Cabiria que va comptar amb la participació del músic compositor J.K. Briel, considerat un dels primers professionals de bandes sonores. 

A partir d'aquests moments es comencen a generalitzar les composicions d'aquesta mena, fins al punt que cada estudi tingués els seus propis compositors.

Cap a finals dels anys vint, va arribar el cinema sonor, molt revolucionari aleshores. Així doncs, tot i que va haver-hi opositors com Charles Chaplin, podem dir que amb el so comença una etapa nova en el cinema.